La novel·la cavalleresca

Novel·la de cavalleries: gènere literari de major èxit durant l'edat mitjana.

Van servir per legitimar la cavalleria: els ordes cavallerescos esdevenen institucions de gran prestigi. Els seus membres s'organitzaven per lluitar en defensa del bé comú, de l'Església i dels febles moguts per valors com l'honor, el valor, la justícia o la generositat.

Cicle artúric o matèria de Bretanya: mite literari fonamental de la novel·la de cavalleries que relata les aventures dels cavallers de la Taula Rodona, que estaven sota les ordres del rei Artús i que van consagrar la seva vida a la recerca del Sant Graal, que els hauria suposat la salvació.

Autor més conegut: Chrétien de Troyes (segle XII).

La novel·la de cavalleries es caracteritza pel seu caràcter fantàstic: hi és habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), de monstres, d'aparicions, de cavallers sobrehumans i d'espais inexistents.

La novel·la cavalleresca es caracteritza, contràriament, pel realisme i la versemblança. Els elements fantàstics només hi apareixen de forma molt esporàdica.

• Autor anònim fins l'actualitat. Se'l considera un escriptor culte, bon coneixedor de les literatures francesa, italiana, castellana i llatina.
• Investigacions molt recents (febrer de 2017), donen l'autoria de Curial e Güelfa a Enyego d'Àvalos (amb nom de pila Íñigo Dávalos), cavaller valencià d'origen castellà. Sembla que va néixer a Toledo, però que va criar-se a la cort valenciana d'Alfons el Magnànim després que el seu pare, caigut en desgràcia a Castella, s'hi hagués d'exiliar. Implicat com a diplomàtic en les campanyes expansionistes del rei a Itàlia, va viure a les corts de Milà i de Nàpols, on se suposa que va escriure la novel·la.
• Descoberta durant el segle XIX per Manuel Milà i Fontanals.
• Malgrat algun que altre episodi al·legòric i mitològic molt puntuals, es caracteritza, com el Tirant, per la versemblança i el realisme.
• Ambientada en el segle XIII.
• Dividida en tres llibres, precedits tots ells d'un pròleg.

Llibre primer

Explica com Curial, jove de família humil, és educat a la cort del marquès de Montferrat, a Itàlia, i com Güelfa, la germana del marquès, vídua jove, se n'enamora i decideix donar-li la protecció econòmica que necessita per convertir-se en cavaller. Havent de fugir a Àustria per culpa de falsos rumors sobre Güelfa i ell, sobretot pel fet de no ser de la mateixa condició social, Curial salva la duquessa d'Ostalric de falses acusacions d'adulteri. És per això que el duc de Baviera, el seu pare, li ofereix la mà de la seva altra filla, Laquesis, però Curial hi renuncia per l'amor de Güelfa. No obstant això, Güelfa s'assabenta de l'afer i s'esdevenen alguns episodis de gelosia. Aquesta primera part s'acaba amb el retorn de Curial a Montferrat, on aconsegueix un gran èxit en diverses justes cavalleresques, especialment per la victòria sobre Boca de Far, famós cavaller que pretenia Güelfa.

Llibre segon

Aquesta part se centra en la participació de Curial al torneig de Melú, a França, on acudeix acompanyat de la donzella Festa en representació de Güelfa. Triomfador en els combats, retroba Laquesis i torna a ser víctima de la maledicència, per la qual cosa perd el favor de Güelfa, que jura no perdonar-lo fins que tota la cort del Puig de Nostra Dona li demani mercè en nom seu.

Llibre tercer

El darrer llibre narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia. Quan, de tornada a Itàlia, el seu vaixell naufraga a la costa africana, Curial és fet presoner i passa sis anys de captiveri a Tunis. Càmar, la filla del seu captor, se n'enamora, i arriba a convertir-se al cristianisme, però Curial continua sent fidel a Güelfa. Càmar acaba suïcidant-se per evitar de casar-se amb el rei de Tunis, mentre que Curial aconsegueix d'enterrar-la en lloc sagrat tot impedint que el seu cos sigui devorat pels lleons. El rei de Tunis executa el pare de Càmar i Curial és obligat a lluitar contra uns lleons, però finalment és alliberat en vèncer els animals. De retorn a Montferrat, Güelfa continua sense perdonar-lo, i se'n va a París per aconseguir la pietat de la cort del Puig de Nostra Dona, cosa que aconsegueix en salvar heroicament l'imperi alemany en batalla contra els turcs. Com que Curial satisfà l'exigència de Güelfa, n'assoleix el perdó i la parella acaba casant-se.

• Joanot Martorell, nascut a Gandia entre 1413 i 1415 en una família de la mitjana noblesa valenciana, fou un cavaller que va viatjar molt per les corts europees i es va relacionar amb la noblesa de diversos països. Busca-raons i orgullós i convençut de la seva condició de cavaller en un moment en què la cavalleria estava perdent significativament el sentit i el protagonisme socials que havia tingut durant l'edat mitjana, Martorell fou un d'aquells nostàlgics dels moments gloriosos de la seva classe social que es van dedicar a exagerar allò que la cavalleria tenia encara de més espectacular i formal: els desafiaments, les cerimònies, els combats... 
• Tirant lo Blanc és, en certa manera, un intent per part de Joanot Martorell d'assegurar la pervivència de la cavalleria tot creant una nova mentalitat per als cavallers i proposant-los una nova missió: defensar heroicament la cristiandat a les fronteres més orientals de l'amenaça dels turcs.
• Primera novel·la moderna de la literatura medieval i gran monument de les lletres catalanes, reconegut no només pels historiadors de la literatura catalana. Sense anar més lluny, Cervantes cita el Tirant al Quijote: quan el capellà i el barber cremen els llibres que han provocat la bogeria de don Alonso Quijano "indulten" el Tirant perquè "aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen". Aquest prestigi mundial de la novel·la s'explica per diversos motius, però sobretot pels que segueixen.
• • La refosa, reescriptura o compilació de textos de diverses tradicions literàries: clàssica, britànica, romànica i, fins i tot, oriental. Cal entendre el concepte en clau històrica per observar-hi un excepcional mèrit intel·lectual i literari per part de l'autor més que no pas l'aurèola del plagi.
  • La categoria de novel·la total: és un autèntic document arqueològic d'època, a banda d'una novel·la cavalleresca, eròtica, d'aventures, social, psicològica...
  • La modernitat, deguda al realisme, que comprèn aspectes encara sorprenents avui dia com la desmitificació, la ironia, l'erotisme o l'ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions.
• Joanot Martorell no va veure publicada la seva novel·la, ja que va morir cap al 1465, i la novel·la no es publica a València fins el 1490. Tot i pertànyer a una família de la noblesa valenciana de gran prestigi social, els Martorell s'havien anat arruïnant, i per això Martorell va viatjar en no poques ocasions per les corts europees -Anglaterra, Portugal, Nàpols...- per tal de redreçar la situació econòmica familiar, cosa que finalment no va aconseguir. Fins el punt que tampoc no va poder reunir els diners suficients per portar el Tirant a la impremta, fet que sí que va dur a terme Martí Joan de Galba, amic de la família que es va quedar el manuscrit de la novel·la com a garantia d'un préstec que va fer a Martorell. És més, durant molts anys, els experts van pensar que Galba havia estat coautor de l'obra, perquè, durant aquest temps, se sabia només que Galba havia participat d'alguna manera en la publicació de la novel·la; i que en determinats moments de la novel·la s'observin característiques retòriques i literàries que s'allunyen en certa manera de l'estil literari global van fer pensar en la possibilitat de la coautoria. Les darreres investigacions han confirmat que Galba simplement va portar el manuscrit a la impremta.

Tirant a Anglaterra

• Història de l'alliberament d'Anglaterra per part de Guillem de Varoic, cavaller convertit en ermità (reescriptura de la narració anglesa Guy de Warwick).
• El jove bretó Tirant lo Blanc coneix a Anglaterra l'ermità Guillem de Varoic, que li ensenya les virtuts del bon cavaller i les característiques de l'orde de la cavalleria.
• Armat cavaller pel rei d'Anglaterra, Tirant, després d'uns primers combats a mort dels quals surt victoriós, demana i pren el collaret de la bella Agnès com a insígnia, per la qual cosa també es veu obligat a combatre exitosament el seu pretendent, el senyor de les Vilesermes.

Tirant a Sicília i Rodes

• Setge de Rodes: Tirant posa fi al setge de Rodes amb un brillant estratagema naval.
• Escenes galants i amoroses a la cort del rei de Sicília.

Tirant a l'Imperi grec

• Arribada de Tirant i la seva germandat cavalleresca a Constantinoble per deslliurar l'Imperi de l'amenaça dels turcs. Tirant s'enamora instantàniament de Carmesina.
• Declaració de Tirant a Carmesina fent servir un mirall.
• Batalla contra les forces del Gran Turc i del Soldà.
• Fals somni de Plaerdemavida per explicar la pèrdua de la virginitat d'Estefania amb Diafebus i "bodes sordes" entre tots dos amants. Plaerdemavida recrimina a Carmesina que es resisteixi a perdre-la amb Tirant.
• Intent de Plaerdemavida d'introduir Tirant en el llit de Carmesina. La reina arriba a la cambra de la princesa i les donzelles han d'amagar Tirant cobrint-lo amb matalassos.
• Torneig en què Tirant està a punt d'enfrontar-se amb Diafebus sense saber-ho (el seu cosí porta el cap completament cobert).
• Episodis amorosos de l'Emperadriu amb el jove Hipòlit. 
• Intrigues de la Vídua Reposada; episodi de l'engany dels miralls i el negre hortolà Lauseta.
• Desconfiança de la princesa.

Tirant al nord d'Àfrica

• Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barberia i acaben separats. Tirant entra al servei del Cabdillo de los Cabdillos.
• Tirant allibera el rei de Tremicén i la seva filla Maragdina, que se n'enamora. Tirant evangelitza 44.000 musulmans i retroba Plaerdemavida després de véncer unes quantes batalles.

Retorn a l'Imperi grec

• Carmesina perd la virginitat amb Tirant.
• El Soldà i el Gran Turc, informats del retorn de Tirant, demanen la pau.
• Mort de Tirant, Carmesina i l'Emperador.
• Casament d'Hipòlit amb l'Emperadriu.
• Enterrament de Tirant i Carmesina a Bretanya.